fídula contralt
Títol fídula contralt
Nom de l’objecte fídula
Autor/s Fleta, Ignacio
Datació 1957
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 620 x 218 x 134 mm
Material / tècnica boix (fusta)
banús (fusta)
avet (fusta)
auró (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 1303
Fons Ars Musicae
Font d’ingrés Ars Musicae
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 4-2-1980
Ubicació No exposat
Descripció És una fídula de quatre cordes simples construïda al segle XX a partir de models medievals. És obra d’Ignacio Fleta, (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit o de pera, és d’avet i està decorada amb quatre elements quadrats de marqueteria escacada de fustes clares i fosques. Trobem un element igual incrustat a la part inferior del batedor, que és de banús i amb trasts mòbils, però col·locat com un rombe. El cordal és de boix i té dues obertures acústiques en forma de ces. El fons, que també és bombat, els riscles i el mànec són d’auró i el claviller és pla. No té ànima i la superfície està tractada amb un envernissat d’alcohol.