| Nombre del objeto | fonògraf |
|---|---|
| Autor/es | The Columbia Phonograph Co. |
| Datación | 1898 |
| Lugar de ejecución | Nueva York |
| Dimensiones | 190 x 130 x 132 mm; pavelló: 260 x 330 mm; del programa: 55 x 107 mm |
| Material / técnica |
madera acero |
| Clasificación | Membranòfon d'inducció; amb cilindre |
| Número registro | MDMB 1186 |
| Fondo | Arellano, Francisco |
| Fuente de ingreso | Francesc Arellano |
| Forma de ingreso | compra |
| Fecha de ingreso | 19-12-1983 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | És un fonògraf Columbia Graphophone Type Q fabricat cap a l'any 1898 per la casa The Columbia Phonograph Co., una empresa fundada el 1887 pel taquígraf i advocat Edward D. Easton (1856-1915) i un grup d'inversors, establerta al districte de Columbia. Al principi tenia el monopoli local de vendes del fonògraf d'Edison i de cilindres a Washington D.C., Maryland i Delaware, i com era habitual en aquestes empreses, també produïa cilindres propis. Després del seu trencament amb Edison i la North American Phonograph Company, es va dedicar a vendre gravacions i fonògrafs de fabricació pròpia a partir de 1894. Durant la primera dècada del segle XX competia amb l'Edison Phonograph Company i la Victor Talking Machine Company en el camp de les gravacions, però més endavant es va dividir en dues empreses. El 1925 la companyia fou comprada per la seva sucursal The Columbia Gramophone Company, que va acabar esdevenint Columbia Records. Actualment, és una marca secundària de Sony Music Entertainment (Viquipèdia). Està muntat sobre una base rectangular de metall i la botzina externa és un pavelló en forma de flor policromat de colors blau, verd i groc. És un instrument de reproducció mecànica que utilitza un cilindre de 2' de durada com a suport. Té mecanismes d'engegada i aturada, cargol variador de la velocitat i una palanca per aixecar el reproductor. El motor és de rellotgeria amb ressort i el regulador de velocitat és centrífug. La transmissió es fa a través d'una corretja, engranatges i un cargol sense fi. |
| Exposiciones | Cent anys de so gravat (1977) |


