| Nom de l’objecte | chimta |
|---|---|
| Datació | C.1994 |
| Lloc d’execució | Pakistan |
| Classificació | Idiòfon percudit |
| Número registre | MDMB 1455 |
| Fons | Montagu, Jeremy |
| Font d’ingrés | Jeremy Montagu |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 23-3-1994 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | La chimta (Punjabi: ਚਿਮਟਾ, Shahmukhī: چمٹا) literalment significa tenalles. Amb el temps ha evolucionat cap a un instrument tradicional del sud d'Àsia amb l'addició permanent de petites campanetes de bronze. Aquest instrument s'utilitza sovint en cançons populars del folklore panjabi, en la música bhangra i en la música religiosa sikh coneguda com a Gurbani Kirtan. El músic de la chimta és capaç de produir un so ressonant si agafa la junta de l'instrument amb una mà i colpeja els dos costats de la chimta junts. Les campanetes estan fetes de metall i, per tant, produeixen un so metàl·lic i ajuden a mantenir el ritme de la cançó. En la música bhangra o en els casaments, sovint es combina amb el dhol i els ballarins de bhangra. Encara què, tradicionalment, la chimta consisteix en una llarga peça plana d'acer o ferro que està punxeguda als dos extrems i doblegada per la meitat, amb un anell de metall adjunt prop de la doblegada, i hi ha set parells de campanetes o anells adjunts al llarg dels costats a intervals regulars, en aquest cas ens trobem amb una chimta procedent del Pakistan formada per una peça de fusta en forma de pinça amb els extrems arrodonits i sense campanetes ni anells, molt més semblant a una picacanya tradicional catalana. És un instrument d’autopercussió de sacseig amb una afinació indeterminada. |