Títol viola de braç
Nom de l’objecte viola
Autor/s Fleta, Ignacio
Datació 1947
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 670 x 235 x 105 mm
Material / tècnica banús (fusta)
avet (fusta)
auró (fusta)
palissandre (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 1278
Fons Ars Musicae
Font d’ingrés Ars Musicae
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 4-2-1980
Ubicació No exposat
Descripció És una viola de cinc cordes simples melòdiques i dues cordes simples de bordons. És obra d’Ignacio Fleta (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia). És un instrument construït al segle XX a partir de models renaixentistes. La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i no presenta cap tipus de decoració. Té dues obertures acústiques en forma de ces i el cordal és de banús. El fons, també bombat, els riscles, que són d’una sola punta, i el mànec són d’auró, mentre que el batedor és de palissandre. El claviller és pla i amb forma de lira o de pera i tota la superfície està envernissada amb alcohol.