Títol viola d'arc baixa
Nom de l’objecte viola da gamba
Autor/s Fleta, Ignacio
Datació 1940
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 1200 x 368 x 208 mm
Material / tècnica banús (fusta)
avet (fusta)
auró (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 1272
Fons Ars Musicae
Font d’ingrés Ars Musicae
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 4-2-1980
Ubicació No exposat
Descripció És una viola d’arc baixa de sis cordes simples obra d’Ignacio Fleta (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit és d’avet i té tres obertures acústiques, dues en forma de ces als laterals i una de circular amb roseta calada de fusta a la part superior de la taula. Tant el batedor, amb trasts mòbils, com el cordal són xapats de banús i estan decorats amb un seguit d’arabescos i motius vegetals estilitzats de marqueteria de fusta clara. El fons, que és pla, els riscles, paral·lels amb talús, i el mànec són d’auró i el claviller és corbat. Finalment, el mànec està acabat amb un cap d’àngel esculpit i la superfície està envernissada amb un material gras.
Exposicions Els nostres luthiers. Escultors del so (1996); Pedro Bernardo Villareal de Bérriz (1991); Pedro Bernardo Villareal de Bérriz (1990 - 1991)