Títol viola d'arc tible
Nom de l’objecte viola da gamba
Autor/s Fleta, Ignacio
Datació 1940
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 735 x 242 x 133 mm
Material / tècnica banús (fusta)
avet (fusta)
auró (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 1281
Fons Ars Musicae
Font d’ingrés Ars Musicae
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 4-2-1980
Ubicació No exposat
Descripció És una viola d’arc tible de cinc cordes simples obra d’Ignacio Fleta (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d'un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d'instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i està decorada amb un filet ratllat de marqueteria de fusta clara i fosca. Té dues obertures acústiques flamejants i el cordal, xapat de banús, té un rombe incrustat de fusta clara al centre. El batedor, amb trasts mòbils també és xapat de banús i el mànec, acabat amb un cap esculpit d’una dona amb diadema, és d’auró. El fons, que és pla, i els riscles, paral·lels amb talús, també són d’auró i el claviller és corbat. Té una mentonera, posterior, i tota la superfície presenta un envernissat gras.