| Nom de l’objecte | piano vertical |
|---|---|
| Autor/s | Ayné, Joan |
| Datació | 1870 - 1926 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 1550 x 1380 x 625 mm; tecla natural: 20 x 23 x 145 mm; tecla alterada: 11 x 11 x 95 mm |
| Material / tècnica |
roure (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont; percudit; amb teclat |
| Número registre | MDMB 1407 |
| Font d’ingrés | desconeguda |
| Forma d’ingrés | desconeguda |
| Data d’ingrés | 5-9-1989 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un piano vertical de tretze cordes simples, tretze ordres dobles i cinquanta-nou ordres triples de cordes encreuades. El teclat és de vuitanta-cinc tecles, de La-2 a La6 i té dos pedals, de desplaçament dels martellets i de separació d'apagadors (forte). El moble és de roure i descansa directament sobre el terra. Les parets laterals duen columnes al costat del teclat i la part frontal té unes senzilles motllures verticals. És obra de Joan Ayné, un constructor d’instruments i editor de música nascut a Tarragona i establert, més tard, a Barcelona. Des del Saló Ayné (1870) es dedicà a la venda d’instruments aeròfons i cordòfons, entre d'altres. A Tarragona també hi tenia una sucursal anomenada Centre d’Institució Musical del Saló Ayné, on s’oferien classes de solfeig, violí, piano i harmònium a càrrec d’especialistes com Pau Ricomà, Josep Català o Josep Sabater. A partir de 1883 tenim notícies de la seva activitat d’edició de partitures però el seu principal negoci eren els instruments (Casares, 1999-2002). |