| Títol | violoncel de botzina o violoncel stroh |
|---|---|
| Nom de l’objecte | violoncel |
| Autor/s | Compagnie Française du Gramophone |
| Datació | 1900-1950 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Dimensions | 1250 x 460 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) auró (fusta) alumini |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 969 |
| Fons | Arellano, Francisco |
| Font d’ingrés | Francesc Arellano |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 28-7-1970 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | Es tracta d’un violoncel de botzina, una viola de la família dels violinòfons (Violinophone, Phonofiddle) o Strohviolins patentats per Johannes Matthias Augustus Stroh l'any 1899. Fou construït per la Compagnie française du gramophone, la filial francesa de la Gramophone Company britànica, fundada el 1899. El 1936 es va fusionar amb Pathé per formar Les Industries Musicales et Électriques Pathé Marconi S. A. (Viquipèdia). És un instrument de quatre cordes simples amb una estructura probablement d’auró però sense caixa. El mànec és d’auró i el batedor i el cordal són de banús. Duu dues trompetes amb una membrana d’alumini connectada a cada una d’elles. El claviller és corbat i la superfície duu un envernissat d’alcohol. |
| Exposicions | L'art de tancar els ulls. El món de Joan Perucho (1998 - 1999) |