| Títol | Harmoni-cor - flautòfon |
|---|---|
| Nom de l’objecte | orgue de boca |
| Autor/s | Louis Julien Jaulin |
| Datació | 1800-1899 |
| Lloc d’execució | París |
| Dimensions | 551 x 110 mm |
| Material / tècnica |
fusta metall os banya |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; senzilla |
| Número registre | MDMB 70 |
| Fons | Fons dels Museus d'Art de Barcelona |
| Font d’ingrés | Fons dels Museus d'Art de Barcelona |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 20-2-1943 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un harmoni-cor, una mena d’orgue de boca inventat per Louis Julien Jaulin (1814-1892) i patentat el 1861. Jaulin va ser un famós constructor de llengüetes que es va formar amb Alexandre Debain (1809-1877), amb qui va estudiar i treballar diferents metalls, aliatges, formes i mides per crear una classificació de timbres i tons. Les seves llengüetes imitadores del so de la flauta, l’oboè i altres instruments van dotar de registres a harmòniums i acordions. Va treballar amb altres constructors com el famós orguener Víctor Mustel i va inventar, també, el “piano-orgue” l’any 1846 (Archives musique, facteurs...). És un instrument fet de fusta i metall, format per una peça de secció interior cònica amb vint-i-cinc tubs i acabada per un pavelló de campana. És de buf directe i té la superfície lacada. S’acciona amb un mecanisme de vint-i-cinc botons d’os i banya negra, i cada un d’ells obre pas a l’aire cap a la seva respectiva llengüeta interior metàl·lica. L’afinació és de La a 440 Hz i té una extensió de dues octaves cromàtiques, de Do3 a Do5. |