Nom de l’objecte tenora
Autor/s Toron, Andreu
Datació 1850-1875
Lloc d’execució Perpinyà
Dimensions 840 x 120 mm; tudell: 12 x 3.5 mm
Material / tècnica fusta
llautó
Classificació Aeròfon de llengüeta; doble
Número registre MDMB 63
Fons Fons dels Museus d'Art de Barcelona
Font d’ingrés Fons dels Museus d'Art de Barcelona
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 20-2-1943
Ubicació Exposat
Descripció És una tenora obra d’Andreu Toron (1815-1866), un músic i constructor d’instruments rossellonès que va inventar la tenora en la forma que té actualment. Va presentar el nou instrument el 1849, amb el nom d’oboè tenor, i el construí a partir de les tarotes que s’empraven a principis del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del segle XVIII. La idea era crear un instrument per a bandes de música, militars o civils, però finalment fou adoptada per la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de tenora i de seguida fou copiat pels constructors catalans. Fill també d’un constructor d’instruments, es va formar en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte i acabà construint instruments amb els seus fills Josep i Bernat (Gran Enciclopèdia de la Música, 2000). Està feta de fusta probablement de ginjoler, amb anelles metàl·liques i la campana i les claus de llautó. És un instrument de buf directe amb un tub, de secció interior cònica, el pavelló de campana i format per tres peces. El tudell i la pirueta formen una sola peça i duu un element per a incorporar-hi un faristol. Consta de cinc forats oberts i cinc claus, l’afinació és de La a 440 Hz i la fonamental relativa és Sib.
Història Després de la mort d'en Pep Ventura, el 1875, la tenora va passar al seu fill Benet, i quan aquest desapareix, l'any 1890, al llibreter Dalmaci Presas, que l'havia acollit en els darrers anys de vida. Presas va vendre els manuscrits d'en Pep Ventura que tenia al polític i escriptor Josep Puig Pujades i la tenora, al col·leccionista Eduard Fabré. Aquest la va intercanviar després per un dibuix amb l'artista Josep Lluís Pellicer, autor d'una de les primeres il·lustracions conegudes sobre la sardana. L'any 1901, quan mor en Pellicer, la tenora passa als seus hereus i la compra en subhasta el poeta i crític musical empordanès Sebastià Trullol, que finalment la vendrà al notari Dalí l'any 1921. La tenora roman a casa dels Dalí fins l'any 1933, moment en què el pare en fa donació a la Junta de Museus de Barcelona. Durant els anys que en va ser propietari va permetre que fos exposada i, fins i tot, que la tornés a tocar Albert Martí, considerat el successor de Pep ventura, en una audició a Barcelona.
Exposicions La tenora de Pep Ventura (2017 - 2018); Quan la sardana era un ball de moda: Pep Ventura abans del mite (2009); Sardana, una societat en dansa (2004 - 2005); 150 anys de la Tenora (2000); Bases de Manresa. Cent anys de catalanisme. 1892 - 1992 (1992 - 1993); Mil·lenari de Catalunya (1988 - 1989); Què és i què ha estat la cultura catalana (1978); Centenari de la mort de Pep Ventura (1975 - 1976); Cinquanta anys de Sardanisme Barceloní (1973)