Nom de l’objecte violoncel
Autor/s Parramon i Castany, Ramon
Datació 1918
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 1270 x 440 x 250 mm
Material / tècnica banús (fusta)
avet (fusta)
noguer (fusta)
Classificació Cordòfon amb pont i mànec; fregat
Número registre MDMB 806
Font d’ingrés Eveli Bulbena Estrany
Forma d’ingrés llegat
Data d’ingrés 13-3-1962
Ubicació No exposat
Descripció És un violoncel de quatre cordes simples obra de Ramon Parramon i Castany (1883-1961), un violoncel·lista i lutier català. Format musicalment a Barcelona, el 1897 va obrir un magatzem d'accessoris per a instruments de corda i l'any 1898 una casa d'instruments. Es dedicà a la construcció principalment d'instruments de corda, i creà un instrument nou, la viola-tenor, per al foment de la qual instituí el premi Parramon (1924). També fundà la revista Musical Hermes (1928-1936), en què es tractaven temes relatius als instruments i a la seva pedagogia, i publicà l'opuscle Guia del violinista, destinat a fomentar aquest instrument. Després de la guerra civil, continuà la tasca com a lutier i escriví alguna música, en especial la Simfonia en re menor, estrenada el 1955 per l'Orquestra Simfònica de Mallorca sota la direcció del seu titular Ekitai Ahn. Així mateix, fou autor de sardanes, alguna de les quals s’han enregistrat (Aviñoa, 2003). La taula harmònica és d’avet, bombada i amb forma de vuit. Està decorada amb filets en negre i blanc i té dues obertures acústiques en forma d’efes. El batedor i el cordal són de banús i mig mànec, d’auró, no és original. El fons també és bombat i igual que els riscles, és de noguera. El claviller és corbat i el cap, de noguera, està tallat en forma de voluta. La superfície duu un envernissat d’alcohol de poca qualitat.