| Títol | flutina |
|---|---|
| Nom de l’objecte | acordió diatònic |
| Datació | Ca. 1835 |
| Dimensions | 260 x 115 x 95 mm |
| Material / tècnica |
fusta paper cartó badana metall nacre |
| Classificació | Aeròfon de llengüeta; lliure amb teclat |
| Número registre | MDMB 8 |
| Fons | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Font d’ingrés | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 30-1-1943 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És un acordió que respon a un model del tipus Reisner anomenat Flutina. Aquests acordions es consideren els precursors de l’acordió diatònic –responen a la primera fase evolutiva de l’acordió- i constaven d’una o dues fileres de botons, sense botons de baix acompanyant. El solien tocar les dones en posició horitzontal, sobretot de classes benestants, però la moda va ser efímera, de manera que només es va construir durant la dècada 1830-1840. Podria considerar-se un model del fabricant francès A. Reisner, qui l’inventà el 1832. Originari de Breslau, Reisner va editar un mètode per aprendre’l a tocar cap a aquest mateix any i al 1837, ja era un constructor rellevant de flutines. Està format per una caixa de fusta envernissada amb la manxa de paper pintat amb petites flors, cartró i badana. El teclat de la mà dreta està format per dues rengleres de set i vuit tecles, típiques del període romàntic, i una clau, mentre que a la mà esquerra, hi ha una clau de sortida d’aire. Les ventalloles, que són exterior, són de metall i nacre i les llengüetes són bisonores. |