| Nom de l’objecte | mandolina |
|---|---|
| Autor/s | Vinaccia, Giovanni |
| Datació | 1765 |
| Lloc d’execució | Nàpols |
| Dimensions | 575 x 179 x 130 mm |
| Material / tècnica |
boix (fusta) banús (fusta) pícea (fusta) sicòmor (fusta) vori carei os |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; pinçat |
| Número registre | MDMB 3 |
| Fons | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Font d’ingrés | Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 30-1-1943 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És una mandolina de quatre ordres dobles de cordes, obra de Giovanni Vinaccia, un constructor d’instruments fill del lutier Gennaro Vaccia, originari de Nàpols, on establí el seu taller amb el seus germans Antonio i Vincenzo, i el seu pare. Van estar actius durant la segona meitat del segle XVIII (Vannes, 1972). La taula harmònica, de pícea, és piriforme, decorada amb un filet, i amb una obertura acústica circular. La caixa bombada, possiblement de sicòmor tenyit de fosc, està formada per vint-i-una costelles separades per un filet i acabades amb filets de banús, ivori i placa de carei. L’obertura acústica duu el mateix tipus de filets que la caixa i té peces de nacre incrustades de carei. El colpejador és de carei i també té el mateix filet. A la part inferior, entre el pont i la culata, trobem un element decoratiu de carei amb la silueta de banús. El mànec i el cap estan aplacats de carei, os, ivori i banús, el batedor té catorze trasts fixos i les clavilles són de boix. |