| Nombre del objeto | gramófono |
|---|---|
| Autor/es | Berliner Gramophone Company |
| Datación | 1900 |
| Lugar de ejecución | Alemania |
| Dimensiones | 700 x 155 x 455 mm |
| Material / técnica |
madera metal |
| Clasificación | Membranòfon d'inducció; amb disc |
| Número registro | MDMB 1232 |
| Fondo | Arellano, Francisco |
| Fuente de ingreso | Francesc Arellano |
| Forma de ingreso | compra |
| Fecha de ingreso | 19-12-1983 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | És un gramòfon creat per Berliner Gramophone model Nº3 fabricat cap a l'any 1900. Aquest gramòfon està desmuntat i exposat en un plafó i li manca el pavelló i el reproductor. Està muntat sobre una base quadrada de fusta i té un suport exterior metàl·lic per a subjectar el braç i el pavelló. És un instrument de reproducció mecànica que utilitza un disc de solc vertical de 78 r.p.m. com a suport. Té mecanismes d'engegada i aturada i un control de la velocitat. El motor és de rellotgeria amb ressort, el regulador de velocitat és centrífug i la transmissió es fa a través d'engranatges. Berliner Gramophone fou, durant anys, la primera marca de discs al món. Els seus discs es tocaven amb l'invent d'Emile Berliner (1851-1929), el gramòfon, que cap a la dècada dels noranta del segle XIX competia amb els fonògrafs que empraven els cilindres de cera com a suport. Berliner va aconseguir dues patents pel seu invent, una el 1887 i l'altra l'any 1888, i tot i que estava establer a Washington D. C., es va associar amb l'empresa alemanya Kämmer & Reinhardt el 1889 per a fabricar el seu invent. Cap a principis de la dècada dels noranta, va intentar trobar una empresa per construir-lo i comercialitzar-lo a Amèrica, però va ser molt difícil. Finalment, els va començar a construir Eldridge Johnson a Filadèlfia i va obrir una oficina a Nova York, regentada per Frank Seaman i O. D. LaDow i coneguda com a National Gramophone Company. A mesura que anava creixent la popularitat del gramòfon, molts fabricants van començar a copiar-li les patents i va començar una guerra que va acabar amb la cessió de les seves a Eldridge Johnson, que acabaria fundant The Victor Talking Machine Company el 1901 (Viquipèdia). |
| Exposiciones | Cent anys de so gravat (1977) |


