| Títol | Tefifon |
|---|---|
| Nom de l’objecte |
ràdio magnetòfon |
| Autor/s | Tefi |
| Datació | 1950-1960 |
| Dimensions | 350 x 155 x 350 mm |
| Material / tècnica |
plàstic metall |
| Classificació | Electròfon; amb sistema electromagnètic |
| Número registre | MDMB 1217 |
| Fons | Arellano, Francisco |
| Font d’ingrés | Francesc Arellano |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 19-12-1983 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | És una mena de magnetòfon-ràdio que es va comercialitzar cap als anys quaranta del segle XX amb el nom de Tefifon. L’invent el va desenvolupar l’alemany Karl Daniel i la seva companyia Tefi l’any 1936 i cap als anys cinquanta, es va començar a combinar amb ràdios portàtils. Finalment, el nom va ser adquirit per la companyia Neckermann i durant uns anys es va exportar als Estats Units a través de Western Electric’s i sota el nom de “Westrex” (Viquipèdia). Està muntat en un maletí quadrat de plàstic gris i blau, amb tanques i nansa i l’audició es realitza a través d’amplificació elèctrica. És un aparell de reproducció electromagnètica que utilitza una cinta, del tipus cassette, de plàstic vermell amb solcs i de 60’ de durada a 19 cm/s, que és llegida per una càpsula amb agulla. El motor és elèctric i com a mecanismes de la ràdio té el volum, l’interruptor i el sintonitzador; mentre que del gramòfon, té un marcador de la situació de la cinta i una palanca per abaixar la càpsula. Incorpora un comandament a distància “Anfang, Ende” i conté una cinta marca Tefi d’obres de Chopin. |


