Nom de l’objecte gramòfon
Autor/s E. Paillard & Co., Ltd.
Datació 1925
Lloc d’execució Suïssa
Dimensions 140 x 130 x 50 mm; pavelló: 109 x 24 mm
Material / tècnica metall
cuir
Classificació Membranòfon d'inducció; amb disc
Número registre MDMB 1209
Fons Arellano, Francisco
Font d’ingrés Francesc Arellano
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 19-12-1983
Ubicació Exposat
Descripció És un gramòfon Mikiphone, creat cap al 1917 pels germans hongaresos Nicolas i Etienne Vadasz. Es tracta d'un gramòfon de butxaca, de petites dimensions, que després d'algunes millores va ser patentat el 1924 i produïda per la companyia Suïssa Paillard entorn del 1925. Actualment, en queden molt pocs i constitueixen un instrument únic que, com deia l'eslògan, és "el gramòfon més petit del món". La forma rodona i la caixa metàl·lica en la qual es presenta justifiquen el nom de la "formatgera" (la quesera) amb el qual es coneixia popularment. Es tracta, doncs, d'un gramòfon de petites dimensions muntat en una caixa circular metàl·lica amb frontissa en la qual es guardaven totes les peces. La clau de la corda sobresurt imitant un rellotge i el pavelló és una caixa circular de baquelita foradada. És un instrument de reproducció mecànica que utilitza un disc de 78 r.p.m. com a suport i, malgrat la petita mida, pot arribar a reproduir discos de 10 polzades. Inclou el braç, el reproductor, el plat i el pavelló en dues peces i té un variador de velocitat. El motor és de rellotgeria amb ressort, el regulador de velocitat és centrífug i la transmissió es fa a través d'engranatges. És un altre exemple de gramòfon "ultraportable". En aquest cas també inclou una funda de pell amb nansa.