| Nom de l’objecte | viola d'amor |
|---|---|
| Autor/s | Duclos, Nicolás |
| Datació | 1777 |
| Lloc d’execució | Madrid (província) |
| Dimensions | 700 x 237 x 92 mm |
| Material / tècnica |
banús (fusta) avet (fusta) auró (fusta) palissandre (fusta) |
| Classificació | Cordòfon amb pont i mànec; fregat |
| Número registre | MDMB 695 |
| Font d’ingrés | Juan Ruiz-Casaux |
| Forma d’ingrés | compra |
| Data d’ingrés | 5-11-1955 |
| Ubicació | Exposat |
| Descripció | És una viola de set cordes melòdiques i vuit cordes de ressonància, totes elles simples. És obra de Nicolas Duclos, un lutier francès establert a Barcelona cap a 1740. Treballà a Barcelona fins el 1765, any en què es traslladà a Madrid fins a la seva mort el 1781. Segons les seves etiquetes a Madrid, hauria estudiat amb Stradivari. El seu estil, tot i la formació italiana, té tocs de l'escola francesa que denoten el seu origen, i el resultat final és excel•lent. Els seus instruments gaudiren de gran estima per la qualitat i el so bo i potent. Alguns foren ornamentats sovint amb filets, dibuixos a la tinta xinesa i amb caps esculpits amb cares d'àngel (Vannes, 1972). La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i està decorada amb uns filets dobles de nacre, banús i nacre. Té dues obertures acústiques flamejants i el cordal, que no és original, és de banús. Els riscles, que són paral·lels i amb talús, i el fons, que és pla, són d’auró i aquest últim està fet de quatre peces separades per filets simples i foscos. El batedor és de palissandre i el mànec és d’auró. El claviller duu esculpit un cap de dona amb barret en comtes d’una voluta i tota la superfície està envernissada amb alcohol. Hi ha dues capsetes amb una tapa mòbil que amaguen les clavilles de les cordes de ressonància al costat del botó. |
| Exposicions | Els nostres luthiers. Escultors del so (1996); Europalia. Instrumentos musicales históricos españoles (1985) |