| Título / Nombre propio | Mantón de Manila de Amparo Gal |
|---|---|
| Nombre del objeto | mantón (accesorio del vestuario) |
| Datación | Ca. 1900 |
| Dimensiones | 1.5 x 1.5 cm; 2.3 x 2.3 cm |
| Material / técnica |
seda bordado |
| Número registro | MDMB 12737 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Mantó de Manila que va pertànyer a Amparo Gal Lloveras, esposa del músic Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. El mantó està fet amb seda de color cru, brodada amb fils de color rosa pàl·lid. Els brodats inclouen motius vegetals, amb grans flors de rosa, i també figurats, amb arquitectures de tipus oriental i personatges abillats amb quimonos. |


