Título / Nombre propio Maestro Palestrina Repitiendo la Misa del Papa Marcelo
Nombre del objeto grabado
Autor/es Alexandre Jean Louis Jazet
Datación 1860
Dimensiones 61 x 76 cm
Material / técnica papel
grabado (técnica gráfica)
Número registro MDMB 12698
Fuente de ingreso Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Forma de ingreso donación
Ubicación No expuesto
Descripción El títol, al peu del gravat, permet identificar l’escena representada, es tracta de “Maestro Palestrina répétant la Messe du Pappe Marcel”, és a dir, l’assaig, amb el músic renaixentista Giovanni Pierluigi da Palestrina assegut davant de l’orgue, de la Missa Papae Marcelli, que ell mateix va compondre el 1567 i dedicar a aquest pontífex, successor de Juli III. Giovanni Pierluigi (Palestrina, ca. 1525 – Roma,1594) va ser nomenat mestre de cor de sant Pere del Vaticà i cantor de la Capella Sixtina per Juli III i va continuar gaudint del favor papal al llarg del breu mandat del seu successor Marcel, qui ja havia promocionat l’artista mentre era cardenal. La Missa Papae Marcelli és, de fet, una de les composicions més conegudes de Palestrina, composta per ésser cantada a sis veus, amb la intenció que el text sigui tan intel·ligible com es pugui, prioritzant el caràcter declamatori del cant i reservant per a moments molt específics l’ús simultani de totes les veus, que rara vegada se solapen. El gravat és obra d’Alexandre Jean Louis Jazet (París, 1814-1897), pintor, il·lustrador i gravador francès (data.bnf.fr). L’escena se situa en l’espaiosa sala d’un palau o temple d’estil renaixentista. El mestre toca l’orgue i canta, a primer pla, acompanyat per quatre homes i una dona, que completen les sis veus de la missa. Un dels homes sembla un religiós, potser un monjo, a jutjar per l’hàbit amb caputxa, mentre que la dona i els altres homes vesteixen sumptuoses robes pròpies dels cortesans renaixentistes més refinats, amb gipons trepats, calzes de ratlles i complexos tocats. Darrera de l’orgue es pot veure un personatge que acciona una mena de manxa, proporcionant a l’instrument l’aire que necessita per emetre so.