Título / Nombre propio Retrato de Enric Granados
Nombre del objeto pintura al óleo
Autor/es Álvaro Delgado
Datación 1969
Dimensiones 161.1 x 127.3 cm; 96 x 131.8 cm
Material / técnica lienzo
pintura al óleo
Número registro MDMB 12603
Fondo Granados i Campiña, Enric
Fuente de ingreso Antoni Carreras Granados
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 18-3-1991
Ubicación No expuesto
Descripción Retrat a l’oli d’Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es formà a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra. El 1901 creà l’Acadèmia Granados i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. En aquesta ocasió el retrata el pintor i il·lustrador Álvaro Delgado Ramos (Madrid, 1922 – 2016). Es formà a la Escuela Superior de Pintura de Madrid. Entre 1939 i 1942 va participar del projecte artístic i místic de Benjamín Palencia, “El Convivio”, conegut també com a “Segona Escola de Vallecas”. El 1949 es traslladà a París, gràcies a una beca de l’Institut Francés i hi va contactar amb l’avantguarda europea, especialment els cubistes i expressionistes. L’expressionisme va marcar el seu estil a partir de la dècada dels cinquanta quan aconsegueix reconeixement internacional. El retrat fou un dels gèneres que conreà amb més assiduïtat, i li va dedicar, per exemple, el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de San Fernando (1974). En aquesta obra l’artista situa al músic de perfil, abstret en els seus pensaments. La pinzellada nerviosa i desfeta i la gamma cromàtica a base de blancs, grisos i negres, demostren la influència expressionista, així com el pòsit de la pintura del Greco, un dels pintors que més admirà i estudià.