| Títol | Homenatge a Enric Morera de l'Ajuntament de la Ciutat de Figueres |
|---|---|
| Nom de l’objecte | diploma |
| Autor/s | Flos, A. |
| Datació | 1921 |
| Lloc d’execució | Figueres |
| Dimensions | 87 x 61 cm |
| Material / tècnica |
paper guaix |
| Número registre | MDMB 12575 |
| Font d’ingrés | Maria Morera, vídua de Junquera |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 24-10-1975 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | Diploma commemoratiu dedicat per l’Ajuntament de Figueres a Enric Morera, per la seva tasca com a “recreador” de la dansa nacional catalana, la sardana. Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) va ser un dels fundadors, junt amb Enric Granados i Jaume Pahissa, del Teatre Líric Català i un dels principals representants del Modernisme musical. La seva formació musical va començar de forma autodidacta a l’Argentina. Després d'estudiar a Barcelona amb Tolosa, Vidiella i Pedrell, es va traslladar a Brussel·les per estudiar amb Fiévez. L’any 1890 va tornar a Barcelona on va ser acollit pels moviments modernistes i va estrenar “Dansa de Gnoms” (1893) i “Introducció a l’Atlàntida” (1893). Poc després va fundar la Societat Coral Catalunya Nova vinculada als moviments claverians. L'any 1901 va organitzar la primera temporada de teatre líric català al Tívoli. A pesar del fracàs de la temporada, l’any 1905 es va fer càrrec de Espectacles-Audicions Graner i va presentar “El Compte Arnau” i “La Santa Espina” (1907), que representà el seu èxit més aclaparador. L'any 1906 va estrenar produccions d’èxit al Liceu, com “Emporium” i “Bruniselda”. Després d’una estada a Argentina, on li encarreguen “Himno a la patria”, va perseverar en el teatre líric amb obres com “Don Joan de Serrallonga” (1921) i va ser nomenat sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, posició que li va permetre influir compositors com ara Pahissa i Montsalvatge. El diploma inclou, a la part superior, un frontispici il·lustrat amb un bell paisatge, sobremuntat per l’escut de la ciutat de Figueres. El paisatge queda emmarcat per una orla vegetal, amb motius estilitzats, que es perllonga, a manera de sanefa, als laterals del document. En aquests laterals s’inclouen també l’escut de Catalunya i la Creu de sant Jordi. La lletra inicial del document, una L, s’orna amb una lira, símbol de la música. |


