Títol Homenatge a Enric Morera, per a la seva labor, en pro de l’art i de Catalunya
Nom de l’objecte diploma
Autor/s Cardunets, Alexandre
Datació 1911
Dimensions 80 x 64 cm
Material / tècnica paper
guaix
Número registre MDMB 12573
Font d’ingrés Maria Morera, vídua de Junquera
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 24-10-1975
Ubicació No exposat
Descripció Diploma dedicat a Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) per part de diverses associacions i entitats catalanes, com a agraïment per la seva tasca en favor de la música i de Catalunya i amb motiu de la seva tornada a Catalunya, el 1911. Morera va ser un dels fundadors, junt amb Enric Granados i Jaume Pahissa, del Teatre Líric Català i un dels principals representants del Modernisme musical. La seva formació musical va començar de forma autodidacta a l’Argentina. Després d'estudiar a Barcelona amb Tolosa, Vidiella i Pedrell, es va traslladar a Brussel·les per estudiar amb Fiévez. L’any 1890 va tornar a Barcelona on va ser acollit pels moviments modernistes i va estrenar “Dansa de Gnoms” (1893) i “Introducció a l’Atlàntida” (1893). Poc després va fundar la Societat Coral Catalunya Nova. L'any 1901 va organitzar la primera temporada de teatre líric català al Tívoli. El 1905 es va fer càrrec de Espectacles-Audicions Graner i va presentar “El Compte Arnau” i “La Santa Espina” (1907), que representà el seu èxit més aclaparador. L'any 1906 va estrenar produccions d’èxit al Liceu, com “Emporium” i “Bruniselda”. Va ser nomenat sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, posició que li va permetre influir compositors com ara Pahissa i Montsalvatge. El diploma consta d’una llarga inscripció de lloança, i d’un frontispici amb una pintura d’Alexandre Cardunets Cazorla (Barcelona, 1871 – Badalona, 1944), dibuixant, pintor i gravador format a l’Escola de Llotja de Barcelona. D’entre la seva producció en destaquen nombroses vistes urbanes de Barcelona. En aquest cas una àliga, símbol del geni creatiu, domina el panorama des d’un alt promontori, on s’inscriu una lira, al•lusió a la música. Davant de l’àliga es desplega un arc de Sant Martí que pren els colors de la bandera catalana i, a primer terme, es disposen unes flors de card i una branca d’ametller florida. L’escena s’emmarca amb una sanefa fruital al voltant de la qual s’entortolliga una garlanda.
Exposicions Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998 - 1999)