Título / Nombre propio Retrato de Enric Granados
Nombre del objeto pintura al óleo
Autor/es Miralles i Galaup, Francesc
Datación 1888
Lugar de ejecución París
Dimensiones 76 x 60 cm
Material / técnica lienzo
pintura al óleo
Número registro MDMB 12564
Fondo Granados i Campiña, Enric
Fuente de ingreso Antoni Carreras Granados
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 24-1-2017
Ubicación No expuesto
Descripción Retrat a l’oli d’Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. Aquest retrat, on apareix abillat amb un elegant frac, en format de bust, és obra de Francesc Miralles i Galaup (València, 1848 – Barcelona, 1901). Aquest artista fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, gràcies a qui va conèixer la primera generació dels pintors realistes catalans. Completà la seva formació a París, on residí una llarga temporada i s’especialitzà en temes domèstics, protagonitzats habitualment per personatges de l’alta societat burgesa, amb una especial atenció a la figura femenina. La darrera etapa de la seva vida, a partir de 1893, transcorregué a Barcelona, on gaudí d’un notable èxit i exposà, entre d’altres, a la Sala Parés, mentre continuava participant en alguns dels Salons de París. A París Miralles tingué diversos estudis ubicats al barri de Montmartre i la Rue Lafitte, on rebia habitualment la visita d’artistes com Ignacio Zuloaga, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isaac Albéniz i el propi Enric Granados (Santos Torroella 1974). Aquest retrat és una bona mostra del seu estil refinat i elegant i de la seva capacitat tècnica, aspectes que li van valdre l’estima de la societat burgesa del moment.
Exposiciones Granados. De París a Goya (2017 - 2018); Granados. De París a Goya (2017)