Títol Màscara de Beethoven
Nom de l’objecte màscara mortuòria
Datació últim quart segle XIX-primer quart segle XX
Material / tècnica guix
Número registre MDMB 12540
Font d’ingrés Fernando Alonso Mercader
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 31-7-2015
Ubicació No exposat
Descripció Màscara funerària de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 – Viena, 1827). El pianista, compositor i director d’orquestra es va formar de manera autodidacta els primers anys, sota l’impuls del seu pare, mostrant, molt aviat, el seu virtuosisme. Més tard va rebre lliçons del músic de la cort de Bonn Christian Gottlob Neefe i anà a Viena per conèixer Mozart. El 1792 va tornar a Viena, on transcorregué bona part de la resta de la seva vida i carrera. Allà va estudiar amb Haydn, Albrechtsberger, Johann Schenk i Antonio Salieri i aviat es va distingir com a compositor i pianista. Va patir, des de ben jove, una salut malaltissa, i es va veure afectat per una sordesa progressiva que arribà a ser total, però, malgrat que això li va provocar una greu crisi el 1802, en la qual va valorar fins i tot el suïcidi, aconseguí sobreposar-se i no va deixar de composar i dedicar-se a la música. Aquesta escultura en guix és, probablement, una còpia de la màscara funerària pressa directament sobre el rostre de Beethoven després de la seva mort amb l’objectiu de preservar els seus trets fisiognòmics veritables. Les màscares funeràries es documenten a l’Antic Egipte i a la Roma clàssica, on el retrat realista fou molt apreciat en determinades èpoques. També a l’edat mitjana es va preservar una imatge fidedigna del rostre d’alguns personatges molt destacats gràcies a aquesta tècnica. Seran especialment habituals al llarg dels segles XVIII i XIX degut a múltiples factors entre els quals es troben el Romanticisme, que incideix en el desenvolupament del culte al geni creador individual, o l’enfortiment dels nacionalismes i la voluntat de preservar la memòria, no només intel·lectual sinó també física, dels grans “constructors” (polítics, literats, científics, artistes, músics...) de les diferents nacions europees (Benkard 2013).