| Títol | Ordre de Les Palmes Academiques de França a Enric Granados |
|---|---|
| Nom de l’objecte | medalla commemorativa |
| Datació | 1887 - 1916 |
| Lloc d’execució | França |
| Dimensions | 8.5 x 4 cm |
| Material / tècnica |
argent fosa esmalt |
| Número registre | MDMB 12535 |
| Fons | Granados i Campiña, Enric |
| Font d’ingrés | Antoni Carreras Granados |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 24-1-2017 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | Insígnia de l’Ordre des Palmes Acadèmiques, concedida al músic Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. L’Ordre des Palmes fou instituïda per honorar els membres més destacats de la Universitat per Napoleó, el 1808, i més tard reinstituïda el 1955 pel govern de la República. La insígnia està formada per dues branques, una de llorer i l’altra de palma, que s’entrecreuen. |


