Título / Nombre propio Título de Socio de Honor a Miquel Llobet por la Sociedad Barcelonesa de Conciertos
Nombre del objeto diploma
Datación 1898
Dimensiones 43 x 58.2 cm
Material / técnica cartón
grabado (técnica gráfica)
Número registro MDMB 12530
Fondo Alonso Mercader, Fernando
Fuente de ingreso Fernando Alonso Mercader
Forma de ingreso compra
Fecha de ingreso 31-7-2015
Ubicación No expuesto
Descripción Es tracta del títol de soci d'honor a Miquel Llobet per la Sociedad Barcelonesa de Concierrtos. Està firmat per: "El Presidente. José Viñas / El Director. Manuel Burgés / El Secretario. Joaquín Fortuny", i datat a ,"Barcelona 28 de agosto de 1898". Està decorat a la part esquerra amb una sanefa amb motius vegetals acabada amb un drac a la part superior, com si es tractés d'un treball de forja, i amb l'escut de Barcelona al mig. Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 – 1938) va ser un dels guitarristes catalans més reputats de principis del segle XX. Va néixer en el si d’una família vinculada al món artístic, atès que el seu pare, Cassimir Llobet, era daurador d’imatges, i ell mateix va estudiar a l’Escola de Llotja amb Francesc Torrescasana, tot i que ben aviat dirigiria les seves inclinacions artístiques cap a la música. Després d'estudiar de forma amateur, va conèixer Tàrrega i es va matricular al Conservatori de Barcelona, esdevenint també deixeble de Pujol. El 1904, arran d'una gira d'èxit per la Península, es va traslladar a París, on va dedicar-se a la docència particular, als concerts, i on coincidiria amb les personalitats musicals més importants del moment. Gràcies al renom que va adquirir a França, a la dècada del 1910 va emprendre diferents gires per Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Va gaudir d'especial admiració a l'Argentina, on publicaria música pròpia i va formar duet amb la seva alumna María Luísa Anido. Als inicis de la dècada del 1930 va tornar a Barcelona, traspassant de forma prematura. Tant per la seva qualitat com a intèrpret com per la seva obra compositiva (especialment els arranjaments per a guitarra de cançons populars) i les tasques pedagògiques és considerat el pare de l'escola guitarrística catalana.