| Título / Nombre propio | Retrato de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | reproducciones |
| Autor/es | Ismael Smith i Marí |
| Datación | 1918 |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Dimensiones | 30 x 27 cm |
| Material / técnica |
papel fotográfico fotografía |
| Número registro | MDMB 12511 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Reproducció d’un retrat al carbonet, del compositor Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. L’obra és una reproducció d’un dibuix original d’Ismael Smith, signat i datat el 1918, després de la mort del músic. Es tracta d’una imatge feta amb traços ràpids i segurs, que mostra Granados sense cap rastre d’idealització, amb un to que frega la caricatura, molt similar a un original fet amb sanguina conservat en aquest mateix museu (MDMB 11143). |


