Títol Medalla Exposició Universal 1889
Nom de l’objecte medalla commemorativa
Autor/s Louis-Alexandre Bottée
Datació 1889
Lloc d’execució París
Material / tècnica coure
encunyat
Número registre MDMB 12483
Fons Terés i Martínez, Maria Dolors
Font d’ingrés Maria Dolors Terés i Martínez
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 2-6-1987
Ubicació No exposat
Descripció Medalla commemorativa de l’Exposició Universal de París atorgada al músic Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 – 1938), que va actuar en el seu marc. Llobet va ser un dels guitarristes catalans més reputats de principis del segle XX. Va néixer en el si d’una família vinculada al món artístic, atès que el seu pare, Cassimir Llobet, era daurador d’imatges, i ell mateix va estudiar a l’Escola de Llotja amb Francesc Torrescasana, tot i que ben aviat dirigiria les seves inclinacions artístiques cap a la música. Després d'estudiar de forma amateur, va conèixer Tàrrega i es va matricular al Conservatori de Barcelona, esdevenint també deixeble de Pujol. El 1904, arran d'una gira d'èxit per la Península, es va traslladar a París, on va dedicar-se a la docència particular, als concerts, i on coincidiria amb les personalitats musicals més importants del moment. Gràcies al renom que va adquirir a França, a la dècada del 1910 va emprendre diferents gires per Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Als inicis de la dècada del 1930 va tornar a Barcelona. Tant per la seva qualitat com a intèrpret com per la seva obra compositiva (especialment els arranjaments per a guitarra de cançons populars) i les tasques pedagògiques és considerat el pare de l'escola guitarrística catalana. La medalla es decora, a l’anvers, amb una figura femenina alada situada en un paisatge. Es tracta d’una victòria clàssica que fa sonar una trompeta mentre abraça un bust amb la efígie de la “Marianne”, símbol de la República francesa. A la part inferior s’ha inclòs una cartel·la on es pot llegir “Llobet & Renart”. El revers de la medalla inclou les figures de la deessa Palas Atenea, protectora de les arts i les ciències a l’antiga Grècia i el deu Hefest o Vulcano, protector de la forja i el treball dels metalls. Ambdues divinitats tenen al seus peus la ciutat de París, on destaca l’alt perfil de la torre Eiffel, exemple emblemàtic de la nova arquitectura del ferro.
Exposicions El llegat de Miquel Llobet (1995)