| Título / Nombre propio | Medalla premio al mérito del curso 1886–1887 |
|---|---|
| Nombre del objeto | medalla conmemorativa |
| Datación | 1886 - 1887 |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Material / técnica |
cobre acuñación |
| Número registro | MDMB 12482 |
| Fondo | Terés i Martínez, Maria Dolors |
| Fuente de ingreso | Maria Dolors Terés i Martínez |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 2-6-1987 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Medalla del “Premio al mérito y a la aplicación” concedit a Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 – 1938). Llobet va ser un dels guitarristes catalans més reputats de principis del segle XX. Va néixer en el si d’una família vinculada al món artístic, atès que el seu pare, Cassimir Llobet, era daurador d’imatges, i ell mateix va estudiar a l’Escola de Llotja amb Francesc Torrescasana, tot i que ben aviat dirigiria les seves inclinacions artístiques cap a la música. Després d'estudiar de forma amateur, va conèixer Tàrrega i es va matricular al Conservatori de Barcelona, esdevenint també deixeble de Pujol. El 1904, arran d'una gira d'èxit per la Península, es va traslladar a París, on va dedicar-se a la docència particular, als concerts, i on coincidiria amb les personalitats musicals més importants del moment. Gràcies al renom que va adquirir a França, a la dècada del 1910 va emprendre diferents gires per Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Als inicis de la dècada del 1930 va tornar a Barcelona, traspassant de forma prematura. Tant per la seva qualitat com a intèrpret com per la seva obra compositiva (especialment els arranjaments per a guitarra de cançons populars) i les tasques pedagògiques és considerat el pare de l'escola guitarrística catalana. La medalla fou atorgada per l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el curs 1886-1887. Es decora, a l’anvers, amb una lira rematada per una estrella radiant, rodejada d’una corona de llorer i de roure. A l’orla es disposa la inscripció amb el títol del premi. El revers inclou l’escut de la ciutat de Barcelona, amb la corona i el ratpenat que en ocasions substitueix el “Drac pennat” o víbria, a més del nom de la institució que concedeix el premi. |
| Exposiciones | El llegat de Miquel Llobet (1995) |


