Título / Nombre propio Medalla a Miquel Llobet "Matinées musicales et populaires"
Nombre del objeto medalla conmemorativa
Datación 1905 - 1912
Lugar de ejecución París
Material / técnica plata
acuñación
Número registro MDMB 12478
Fondo Terés i Martínez, Maria Dolors
Fuente de ingreso Maria Dolors Terés i Martínez
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 2-6-1987
Ubicación No expuesto
Descripción Medalla de les “Matinées musicales et populaires”, dedicada a Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 – 1938). Llobet va ser un dels guitarristes catalans més reputats de principis del segle XX. Va néixer en el si d’una família vinculada al món artístic, atès que el seu pare, Cassimir Llobet, era daurador d’imatges, i ell mateix va estudiar a l’Escola de Llotja amb Francesc Torrescasana, tot i que ben aviat dirigiria les seves inclinacions artístiques cap a la música. Després d'estudiar de forma amateur, va conèixer Tàrrega i es va matricular al Conservatori de Barcelona, esdevenint també deixeble de Pujol. El 1904, arran d'una gira d'èxit per la Península, es va traslladar a París, on va dedicar-se a la docència particular, als concerts, i on coincidiria amb les personalitats musicals més importants del moment. Gràcies al renom que va adquirir a França, a la dècada del 1910 va emprendre diferents gires per Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Als inicis de la dècada del 1930 va tornar a Barcelona, traspassant de forma prematura. Tant per la seva qualitat com a intèrpret com per la seva obra compositiva (especialment els arranjaments per a guitarra de cançons populars) i les tasques pedagògiques és considerat el pare de l'escola guitarrística catalana. L’anvers de la medalla es decora amb un medalló central on s’inclou la inscripció: “MATINÉES MUSICALES ET POPULAIRES / DIR. / ARTISTIQUE / A. LUIGINI / QUATOUR / SOUDAND, DE BRUYNE / MIGARD / ET J. BEDETTI.”. Una cartel·la sota el medalló inclou el nom de Llobet. L’orla s’ha cisellat amb la imatge d’una musa i diversos instruments musicals. La dona, vestida amb túnica clàssica, sosté a la mà una màscara pròpia de la tragèdia grega. El revers de la medalla inclou dues figures femenines vestides amb robes d’estil clàssic, que toquen un piano i canten o declamen, respectivament. Un grup d’instruments musicals entre els que es reconeixen un violoncel i un trombó de vares recolza sobre el piano, a primer pla.