| Título / Nombre propio | Medalla a la aplicación |
|---|---|
| Nombre del objeto | medalla conmemorativa |
| Datación | Ca. 1900 |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Material / técnica |
plata acuñación |
| Número registro | MDMB 12477 |
| Fondo | Terés i Martínez, Maria Dolors |
| Fuente de ingreso | Maria Dolors Terés i Martínez |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 2-6-1987 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Medalla concedida per la Junta de Comercio de Cataluña al músic Miquel Llobet (Barcelona, 1878 – 1938), com a premi “A la aplicación”, tal com consta a la inscripció de l’anvers. Llobet va ser un dels guitarristes catalans més reputats de principis del segle XX. Va néixer en el si d’una família vinculada al món artístic, atès que el seu pare, Cassimir Llobet, era daurador d’imatges, i ell mateix va estudiar a l’Escola de Llotja amb Francesc Torrescasana, tot i que ben aviat dirigiria les seves inclinacions artístiques cap a la música. Després d'estudiar de forma amateur, va conèixer Tàrrega i es va matricular al Conservatori de Barcelona, esdevenint també deixeble de Pujol. El 1904, arran d'una gira d'èxit per la Península, es va traslladar a París, on va dedicar-se a la docència particular, als concerts, i on coincidiria amb les personalitats musicals més importants del moment. Gràcies al renom que va adquirir a França, a la dècada del 1910 va emprendre diferents gires per Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Als inicis de la dècada del 1930 va tornar a Barcelona, traspassant de forma prematura. Tant per la seva qualitat com a intèrpret com per la seva obra compositiva (especialment els arranjaments per a guitarra de cançons populars) i les tasques pedagògiques és considerat el pare de l'escola guitarrística catalana. L’anvers de la medalla inclou, a més de la inscripció, una orla de fulles de roure. El revers s’ha decorat amb la imatge de la deessa Pala Atenea, divinitat protectora de les arts i encarnació de la saviesa al món clàssic. La deessa seu al costat de l’escut de Barcelona, acompanyada pel mussol que és el seu atribut i sostenint en la mà una corona de llorer. |


