Títol Bust d'Isaac Albéniz
Nom de l’objecte bust
Autor/s Mateu Fernández de Soto i Llasat
Casanovas, Enric
Gimeno Fundidor
Datació 1932 - 1934
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 55 x 44 x 38 cm
Material / tècnica bronze
patinat
Número registre MDMB 12476
Font d’ingrés Junta de Museus
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 1-1-1934
Ubicació No exposat
Descripció Bust d’Isaac Albéniz Pasqual (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel3les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció “Iberia” (1900) considerada un cim de la literatura pianística. Aquest bust, en realitat més aviat un cap amb peanya, presenta el músic capficat, amb una expressió reflexiva i abstreta. És obra de Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central?, després de 1939), un escultor que freqüentà els ambients artístics bohemis i modernistes de la Barcelona de principis de segle XX, com ara la cerveseria Els Quatre Gats, on feu bona amistat amb Picasso.
Història Als anys trenta del segle passat, a proposta de la Junta de Museus, l'Ajuntament va aprovar la realització i col·locació d'un bust al Pavelló Reial de Montjuïc, l'actual Palauet Albéniz. L'encàrrec fou adjudicat als escultors barcelonins Enric Casanovas Roy i Mateu Fernández de Soto, tal i com està documentat a l'expedient del projecte de creació d'un museu d'instruments antics (1932-1936) que es conserva al fons de la Junta de Museus de Catalunya, sèrie General. (CAT ANC 1-715 uc.2706). Entre d'altres documents relacionats amb la formació del Museu de la Música, l'expedient conté reculls de premsa de 5 de novembre de 1932 on els diaris La Vanguardia i El Día Gráfico publicaven la notícia sobre l'acord de l'Ajuntament de Barcelona, adoptat l'1 de juliol de 1932, d'encarregar un bust dedicat a Albéniz. El pressupost global destinat era de 35.865,70 pessetes i l'escultura s'havia d'instal·lar al pati interior del Pavelló Reial de Montjuïc (construït amb motiu de l'Exposició Universal) que també en honor del compositor català passava a denominar-se Pavelló Albéniz. El Comitè del Monument estava format, entre d'altres, per Pere Casas Abarca (escultor, pintor i president de l'Associació dels Amics dels Museus), J. M. Roviralta (escriptor de temàtica musical), Pau Casals (compositor i violoncel·lista), Enric Ribó Sugrañes (director de cor) i Rafael Moragas Maseras (crític musical). I segons un ofici del secretari de la Junta de Museus a l'alcalde de Barcelona, el bust fou instal·lat el 27 de juny de 1934, justament 25 anys després de la mort del compositor.