| Título / Nombre propio | Medalla conmemorativa de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | medalla conmemorativa |
| Datación | 1967 |
| Material / técnica |
cobre acuñación |
| Número registro | MDMB 11470 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 22-11-1984 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. L'anvers de la medalla presenta el retrat de perfil del compositor flanquejat pel seu nom, mentre que al revers s'hi pot llegir el motiu de commemoració: "1916-1966. Cincuentenario estreno de Goyescas en New-York. 1867-1967. Centenario nacimiento", i també hi ha els escuts de Barcelona i Lleida. |


