| Título / Nombre propio | Bloque de cuatro sellos enmarcados con la imagen de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | grupo de sellos |
| Datación | Segle XX |
| Dimensiones | 2 x 19 x 20 cm; 1 x 7.5 x 8.5 cm |
| Material / técnica |
papel impresión |
| Número registro | MDMB 11328 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 22-11-1984 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Conjunt de quatre segells iguals, amb un valor de 1’5 pessetes cada un, i estampats amb el retrat de bust d’Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. Els segells postals són els comprovants del pagament de l’enviament que es vol efectuar per correu i consisteixen, generalment, en una etiqueta engomada per la part posterior que permet adherir-la al sobre o paquet. Els primers segells es posaren en circulació el 1840, al Regne Unit, i formaven part d’una profunda reforma del sistema de correus del país. Tot i que els primers segells emesos es van imprimir, habitualment, amb les figures dels monarques o els escuts dels països corresponents, ben aviat sorgiren sèries especials per commemorar esdeveniments històrics, símbols nacionals, personatges cèlebres i d’altres. |


