Títol Corona de llorer i roure dedicada a Enric Morera
Nom de l’objecte corona
Datació 1896
Lloc d’execució Barcelona
Dimensions 30 x 34 x 8 cm
Material / tècnica argent
Número registre MDMB 11302
Font d’ingrés Maria Morera, vídua de Junquera
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 24-10-1975
Ubicació No exposat
Descripció Corona de llorer i roure dedicada a Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) va ser un dels fundadors, junt amb Enric Granados i Jaume Pahissa, del Teatre Líric Català i un dels principals representants del Modernisme musical. La seva formació musical va començar de forma autodidacta a l’Argentina. Després d'estudiar a Barcelona amb Tolosa, Vidiella i Pedrell, es va traslladar a Brussel•les per estudiar amb Fiévez. L’any 1890 va tornar a Barcelona on va ser acollit pels moviments modernistes i va estrenar “Dansa de Gnoms” (1893) i “Introducció a l’Atlàntida” (1893). Poc després va fundar la Societat Coral Catalunya Nova vinculada als moviments claverians. L'any 1901 va organitzar la primera temporada de teatre líric català al Tívoli. A pesar del fracàs de la temporada, l’any 1905 es va fer càrrec de Espectacles-Audicions Graner i va presentar “El Compte Arnau” i “La Santa Espina” (1907), que representà el seu èxit més aclaparador. L'any 1906 va estrenar produccions d’èxit al Liceu, com “Emporium” i “Bruniselda”. Després d’una estada a Argentina, on li encarreguen “Himno a la patria”, va perseverar en el teatre líric amb obres com “Don Joan de Serrallonga” (1921) i va ser nomenat sotsdirector de l’Escola Municipal de Música, posició que li va permetre influir compositors com ara Pahissa i Montsalvatge. Aquesta corona està integrada per una branca de llorer i una altra de roure, cisellades en plata de manera molt naturalista. Ambdues branques s’uneixen amb una àmplia llaçada, on consta la següent inscripció: "Al mestre Morera autor de la música del Jesús de Nazareth Salvador". Aquest tipus de corona es feien com a homenatge o premi en concursos o esdeveniments musicals de certa rellevància. El llorer és, des de l’Antiguitat, un arbre associat al déu Apol·lo, protector de les arts. El roure, per la seva part, va ser el símbol de Zeus o Júpiter, el principal dels deus clàssics, i s’associava, per tant, al poder i la saviesa.
Exposicions Enric Morera i el seu món (2015)