| Título / Nombre propio | Apoyaplumas de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | reposaplumas |
| Datación | Primer quart segle XX |
| Dimensiones | 19.5 x 8 x 1.5 cm |
| Material / técnica |
plata terciopelo |
| Número registro | MDMB 11289 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Josefa Oms Virella |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 9-4-2008 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Reposaplomes fet de plata, amb la zona superior de vellut vermell, que va pertànyer a Enric Granados (Lleida, 1867 – canal de la Mànega, 1916). Després d’una primera educació musical informal, Granados estudiaria piano amb Juan Bautista Pujol, un dels pianistes catalans més destacats, i més tard a París, amb Charles Wilfrid de Bériot. Aquí començà també a treballar en la composició musical. Tornà a Barcelona el 1889, on el 1890 publicaria les Doce danzas españolas, punt de partida del seu reconeixement internacional. Es dedicà, també, a la pedagogia musical, fundant, el 1901, l’Acadèmia Granados. Tot i la seva mort prematura, la seva producció musical, inscrita dins del corrent modernista, és molt important, especialment pel que fa a la composició per a piano, on destaquen obres com Goyescas, del 1911. Es considera, junt amb Albéniz, un dels creadors de l’escola catalana moderna de piano (Enciclopèdia Catalana). El reposaplomes permetia deixar momentàniament aquest estri d’escriptura sense tacar de tinta la superfície de la taula o escriptori. |
