Título / Nombre propio Medallón con la efigie de Enric Granados
Nombre del objeto medallón (medalla)
Datación Segle XX
Material / técnica yeso
barnizado
Número registro MDMB 11288
Fondo Granados i Campiña, Enric
Fuente de ingreso Antoni Carreras Granados
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 18-3-1991
Ubicación No expuesto
Descripción Medalló en guix amb el retrat d’Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. El medalló, patinat amb un to ocre que evoca el d’una medalla d’or, inclou el retrat de bust del músic, situat pràcticament de perfil i envoltat pel seu nom inscrit en lletres de disseny marcadament ortogonal.