Títol Medalló amb l'efígie d'Enric Granados
Nom de l’objecte medalló (medalla)
Datació Segle XX
Material / tècnica guix
envernissat
Número registre MDMB 11288
Fons Granados i Campiña, Enric
Font d’ingrés Antoni Carreras Granados
Forma d’ingrés donació
Data d’ingrés 18-3-1991
Ubicació No exposat
Descripció Medalló en guix amb el retrat d’Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. El medalló, patinat amb un to ocre que evoca el d’una medalla d’or, inclou el retrat de bust del músic, situat pràcticament de perfil i envoltat pel seu nom inscrit en lletres de disseny marcadament ortogonal.