Título / Nombre propio Legión de Honor de Francia a Isaac Albéniz
Nombre del objeto medalla conmemorativa
Datación Primer quart segle XX
Dimensiones 10.5 x 4 x 1 cm
Material / técnica plata
esmaltado
Número registro MDMB 11281
Fondo Albéniz Pascual, Isaac
Fuente de ingreso Rosina Moya Albéniz
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 1-1-1976
Ubicación No expuesto
Descripción Medalla de l’Ordre de la Legió d’Honor de França, concedida a Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. L’ordre de la Legió d’Honor o Légion d’Honneur fou creada per Napoleó Bonapart el dia 29 del mes de “Floreal” de l’any X (el 19 de maig de 1802) i mantinguda pels règims polítics successius fins a l’actualitat, quan el President de la República és Gran Mestre de l’Ordre. La medalla consisteix en una creu grega esmaltada en blanc, disposada sobre una corona que combina fulles de llorer i roure, amb el perfil de la “Marianne”, al·legoria de la República francesa, envoltada de la inscripció “Republique Française” en lletres d’or sobre fons blau a l’anvers. Al revers, dues banderes franceses creuades amb la inscripció “Honneur et Patrie”, també en daurat sobre blau. Una segona corona de llorer i roure es disposa entre l’estrella i el galó, vermell.
Exposiciones Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2009)