Título / Nombre propio Medalla condecorativa con corona de laurel de Isabel la Católica
Nombre del objeto medalla conmemorativa
Datación Primer quart segle XX
Dimensiones 11 x 6 x 1.5 cm
Material / técnica oro
esmaltado
Número registro MDMB 11276
Fondo Albéniz Pascual, Isaac
Fuente de ingreso Rosina Moya Albéniz
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 1-1-1976
Ubicación No expuesto
Descripción Medalla de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, concedida a Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. Albéniz seria nomenat “Comendador” o “Comandant” de l’ordre d’Isabel la Catòlica, com acredita la present insígnia, formada per una creu grega esmaltada en vermell, amb un escut central on consten les columnes d’Hèrcules acompanyades d’una banda on és llegeix el lema “Plus Ultra” i dos globus terraqüis coronats. Al voltant d’aquest escut central s’inclou la inscripció “A la lealtad acrisolada”, en lletres daurades sobre fons blanc. Al revers el medalló central s’ha esmaltat en blau, amb les inicials del fundador de l’ordre, Ferran VII “FR” en daurat, i al voltant el lema “Por Isabel la Católica”. La medalla penja d’una corona de llorer esmaltada en verd sobre daurat. L’ordre fou fundada el 1815, amb la intenció de recompensar “la lealtad acrisolada a España y los méritos de ciudadanos espanyoles y extrangeros en bien de la Nación” (Real Decreto 2.395/1998, 6 de novembre).
Exposiciones Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2010); Albéniz. Un modernista universal. (1860 - 1909) (2009)