| Título / Nombre propio | Placa de homenaje a Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | placa conmemorativa |
| Datación | 1911 |
| Dimensiones | 17.6 x 27.4 x 2.5 cm |
| Material / técnica |
metal |
| Número registro | MDMB 11269 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Placa commemorativa dedicada a d’Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. La placa inclou, a l’esquerra, un relleu amb un grup de personatges vestits a la manera “goyesca” i, a la dreta, el retrat de perfil del músic, representat de bust. La placa és obra del taller d’orfebres Carreras, una prestigiosa nissaga barcelonina dedicada a la fabricació de joies i objectes plata i or des del segle XVIII, quan Francesc d’Assís Carreras i Matas va inaugurar l’obrador familiar. El taller gaudí d’un gran prestigi a finals del segle XIX i principis del segle XX, quan s’associaren amb un altre destacat taller d’orfebres, el dels Masriera (1915). |


