Título / Nombre propio Máscara mortuoria de Beethoven
Nombre del objeto máscara mortuoria
Autor/es José Estalella Ribó
Datación Primer quart segle XX
Material / técnica yeso
Número registro MDMB 11263
Fuente de ingreso desconeguda
Forma de ingreso desconocida
Ubicación No expuesto
Descripción Màscara funerària de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 – Viena, 1827). El pianista, compositor i director d’orquestra es va formar de manera autodidacta els primers anys, sota l’impuls del seu pare, mostrant, molt aviat, el seu virtuosisme. Més tard rebria lliçons del músic de la cort de Bonn Christian Gottlob Neefe i anà a Viena per conèixer Mozart. El 1792 va tornar a Viena, on transcorreria bona part de la resta de la seva vida i carrera. Allà va rebre lliçons de Haydn, Albrechtsberger, Johann Schenk i Antonio Salieri i aviat es va distingir com a compositor i pianista. Va patir, des de ben jove, una salut malaltissa, i es va veure afectat per una sordesa progressiva que arribaria a ser total, però, malgrat que això li va provocar una greu crisi el 1802, en la qual va valorar fins i tot el suïcidi, aconseguí sobreposar-se i no va deixar de composar i dedicar-se a la música. Aquesta escultura en guix és, probablement, una còpia feta per l’escultor José Estalella Ribó de la màscara funerària de Beethoven. La màscara, feta habitualment amb guix després de la mort de l’individu, amb l’objectiu de preservar els seus trets fisiognòmics veritables, té una llarga història. Es documenten a l’Antic Egipte i a la Roma clàssica, on el retrat realista fou molt apreciat en determinades èpoques. També a l’edat mitjana es va preservar una imatge fidedigna del rostre d’alguns personatges molt destacats gràcies a aquesta tècnica. Seran especialment habituals al llarg dels segles XVIII i XIX degut a múltiples factors entre els quals es troben el Romanticisme, que incideix en el desenvolupament del culte al geni creador individual, o l’enfortiment dels nacionalismes i la voluntat de preservar la memòria, no només intel·lectual sinó també física, dels grans “constructors” (polítics, literats, científics, artistes, músics...) de les diferents nacions europees (Benkard 2013).