Títol Escultura de la mà de Ricard Viñes
Nom de l’objecte mà
Autor/s Josep Clarà
Bechini, Gabriel
Datació 1941
Lloc d’execució Barcelona
Material / tècnica bronze
Número registre MDMB 11252
Font d’ingrés Gabriel Bechini
Forma d’ingrés compra
Data d’ingrés 19-1-1955
Ubicació Exposat
Descripció Reproducció en bronze de la mà esquerra de Ricard Viñes i Roda (Lleida, 1875 – 1943), pianista i compositor català. Viñes va iniciar la seva formació amb l’organista Joaquim Terraza i, més tard, va ser deixeble del pianista Joan Baptista Pujol i estudià harmonia amb Felip Pedrell. Fou un estudiant avantatjat i l’edat de dotze anys guanyà el primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Més tard rebé una beca per ampliar els seus estudis al Conservatori de París, on obtingué també el primer premi. Fou en aquesta ciutat que transcorregué la major part de la seva vida i carrera concertística. Va ser, a més, escollit com a membre del Consell Superior del Conservatori (Bernadó i Tarragona 2007). Aquesta escultura que reprodueix la mà del pianista fou modelada per l’escultor modernista Josep Clarà (Barcelona, 1878-1958). La reproducció de la mà de l’artista vol conservar, a manera de relíquia, el record del seu virtuosisme mitjançant la imatge d’aquella part del cos a la qual li deu la seva fama. Es tracta d’un tipus d’objecte amb intenses analogies amb les màscares funeràries fetes en guix sobre el rostre del difunt per preservar els seus trets veritables. Les màscares funeràries tenen una llarga tradició però seran especialment habituals al llarg dels segles XVIII i XIX degut a múltiples factors entre els quals es troben el Romanticisme, el desenvolupament del culte al geni creador individual o l’enfortiment dels nacionalismes i la voluntat de preservar la memòria, no només intel·lectual sinó també física, dels grans “constructors” (polítics, literats, científics, artistes, músics...) de les diferents nacions europees (Benkard 2013).
Exposicions Ricard Viñes a París: diari d'un pianista (2026)