| Título / Nombre propio | Escultura de la mano de Enric Granados |
|---|---|
| Nombre del objeto | mano |
| Datación | 1916 |
| Material / técnica |
yeso pintado |
| Número registro | MDMB 11250 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Reproducció en guix de la mà esquerra d’Enric Granados (Lleida, 1867 – canal de la Mànega, 1916). Després d’una primera educació musical informal, Granados estudiaria piano amb Juan Bautista Pujol, un dels pianistes catalans més destacats, i més tard a París, amb Charles Wilfrid de Bériot. Aquí començà també a treballar en la composició musical. Tornà a Barcelona el 1889, on el 1890 publicaria les Doce danzas españolas, punt de partida del seu reconeixement internacional. Es dedicà, també, a la pedagogia musical, fundant, el 1901, l’Acadèmia Granados. Tot i la seva mort prematura, la seva producció musical, inscrita dins del corrent modernista, és molt important, especialment pel que fa a la composició per a piano, on destaquen obres com Goyescas, del 1911. Es considera, junt amb Albéniz, un dels creadors de l’escola catalana moderna de piano (Enciclopèdia Catalana). En aquest cas, la mà, incorpora una part del canell i l’avantbraç, ornat amb un braçalet decorat amb la reproducció de la màscara mortuòria de Beethoven. La reproducció de la mà de l’artista vol conservar, a manera de relíquia, el record del seu virtuosisme mitjançant la imatge d’aquella part del cos a la qual li deu la seva fama. Es tracta d’un tipus d’objecte amb intenses analogies amb les màscares funeràries fetes en guix sobre el rostre del difunt per preservar els seus trets veritables. Les màscares funeràries tenen una llarga tradició però seran especialment habituals al llarg dels segles XVIII i XIX degut a múltiples factors, entre els quals es troben el Romanticisme, el desenvolupament del culte al geni creador individual o l’enfortiment dels nacionalismes i la voluntat de preservar la memòria, no només intel·lectual sinó també física, dels grans “constructors” (polítics, literats, científics, artistes, músics...) de les diferents nacions europees (Benkard 2013). El museu conserva una altra reproducció en guix de la mà de Granados, amb el número d'inventari MDMB 11249. |