| Título / Nombre propio | Batuta de Joan Baptista Pujol |
|---|---|
| Nombre del objeto | batutas (equipo para música) |
| Datación | 1872 |
| Material / técnica |
ébano plata |
| Número registro | MDMB 11238 |
| Fuente de ingreso | Carme Pujol |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 2-3-1966 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Batuta del pianista, compositor i pedagog musical Joan Baptista Pujol Riu (Barcelona, 1835 – 1898) pianista, compositor i pedagog musical. La seva formació tingué lloc principalment al Conservatori de París, on estudià amb Laurent, E. Reber, Prudent i Rosenhain, i va obtenir el premi d’honor. Va oferir concerts a Alemanya, França i Espanya fins l’any 1870, moment en què va tornar a Barcelona per dirigir la Missa de Rossini. Degut a la guerra francoprussiana va deixar la vida concertística i va romandre a Barcelona, on va iniciar l’escola pianística catalana. Va impartir classes a l’Acadèmia Pujol i a l’Escola Municipal de Música i entre els seus alumnes s’hi van trobar Albéniz, Calado, Granados, Malats, Matas, Rachelle, Vidiella i Viñes. A partir de 1881 va organitzar temporades de concerts al Teatre Líric i a la Sala Beethoven dirigits per figures com Massenet, Saint Saëns i Frigola. A més va promoure la música de compositors com Albéniz, Pedrell, Arnau i Granados a través de l’editorial musical que ell mateix va fundar l'any 1888. L’ús de la batuta per part dels directors d’orquestra es va generalitzar a partir del segle XIX. Es tracta d’una vareta que se sosté amb la mà dreta i ajuda a allargar l’efecte visual d’aquest braç, facilitant a l’orquestra la comprensió de les indicacions marcades pel director. Aquesta batuta ha esta feta amb fusta de banús o eben, un material molt apreciat pel seu color fos. Inclou un anell de plata amb una sintética pinya al remat superior, amb una inscripció on consta una dedicatòria i la data. L’extrem inferior es remata també amb un anell de plata. |


