| Título / Nombre propio | Batuta de Ònia Farga |
|---|---|
| Nombre del objeto | batutas (equipo para música) |
| Datación | 1900 - 1936 |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Material / técnica |
plata carey |
| Número registro | MDMB 11237 |
| Fuente de ingreso | Arxiu Municipal de Barcelona |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 29-2-1960 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | Batuta de la pianista, violinista i compositora Ònia Farga Pellicer (Barcelona, 1882 – 1936). Es va formar inicialment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona on ja començà a destacar com a pianista, guanyant diversos premis, i, més tard, estudià violí amb Mattieu Crickboom i composició musical amb Melcior Rodríguez d’Alcantara. Al llarg de la seva carrera exercí la docència, treballant a l’Escola Municipal de Música. Fou també la fundadora i directora de l’orquestra Associació Música Pro Amore Artis (1928). Entre les seves composicions destaca una missa de Rèquiem, composicions per a veu i piano i una peça de música per a escena, “La bella Lucinda”. L’ús de la batuta per part dels directors d’orquestra es va generalitzar a partir del segle XIX. Es tracta d’una vareta que se sosté amb la mà dreta i ajuda a allargar l’efecte visual d’aquest braç, facilitant a l’orquestra la comprensió de les indicacions marcades pel director. Aquesta batuta té el fust de carei i es decora, en un extrem, amb una lira daurada i amb un anell de remat també daurat en l’altre extrem. |
