| Título / Nombre propio | Enric Granados al piano |
|---|---|
| Nombre del objeto | estatuilla |
| Autor/es | Ismael Smith i Marí |
| Datación | 1908 |
| Dimensiones | 24 x 27.5 x 55 cm |
| Material / técnica |
yeso pintado |
| Número registro | MDMB 11164 |
| Fondo | Granados i Campiña, Enric |
| Fuente de ingreso | Antoni Carreras Granados |
| Forma de ingreso | donación |
| Fecha de ingreso | 18-3-1991 |
| Ubicación | No expuesto |
| Descripción | És una figureta de guix que representa al compositor, pianista i pedagog Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916). És considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es formà a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra. El 1901 creà l’Acadèmia Granados i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. La figureta presenta al compositor tocant un piano de cua, amb uns braços i mans molt estilitzats i el seu característic bigoti. Està feta de guix pintat i descansa sobre una peanya de fusta. En aquesta ocasió, es tracta d’una obra firmada per Ismael Smith de la següent manera: “Smith/8”, ja que va ser feta el 1908. Isaac Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) es formà inicialment a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona. El 1910, gràcies a una beca de l’Ajuntament, es traslladà a París, on prosseguí els seus estudis a l’École Nationale des Arts Décoratifs. Al llarg de la seva trajectòria treballà principalment com a escultor, però també realitzà nombrosos gravats i caricatures publicades, per exemple a ¡Cu-cut!, Picarol o La Ilustració Catalana. El 1918 s’instal·là a Nova York, on transcorregué la resta de la seva vida. |
| Exposiciones | Gabinet dels Músics (2010 - 2011) |