| Títol | Isaac Albéniz assegut |
|---|---|
| Nom de l’objecte | dibuix |
| Datació | 1905 |
| Lloc d’execució | Niça |
| Dimensions | 39.2 x 25.2 cm |
| Material / tècnica |
paper dibuix |
| Número registre | MDMB 11162 |
| Fons | Albéniz Pascual, Isaac |
| Font d’ingrés | Rosina Moya Albéniz |
| Forma d’ingrés | donació |
| Data d’ingrés | 1-1-1976 |
| Ubicació | No exposat |
| Descripció | Retrat del músic Isaac Albéniz Pasqual (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor. Es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció “Iberia” (1900) considerada un cim de la literatura pianística. Aquest retrat, fet amb sanguina i alguns tocs de clarió, el presenta assegut en una cadira, recolzat de manera informal sobre el respatller mentre fuma, abstret en els seus pensaments. El resultat és una imatge natural i espontània del músic en un moment íntim, de repòs. |
| Exposicions | Gabinet dels Músics (2010 - 2011) |