Título / Nombre propio Título de socio honorífico del Cercle Líric de Barcelona a Isaac Albéniz
Nombre del objeto diploma
Autor/es Masriera, Lluís
Datación 1895
Dimensiones 26.3 x 37.5 cm
Material / técnica pergamino
gouache
tinta
Número registro MDMB 11155
Fondo Albéniz Pascual, Isaac
Fuente de ingreso Rosina Moya Albéniz
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 1-1-1976
Ubicación No expuesto
Descripción Diploma del nomenament d’Isaac Albéniz com a soci honorari del Círculo Lírico de Barcelona. Isaac Albéniz (Camprodon, 1860 – Cambo-les Bains, 1909), reputat pianista i compositor es formà inicialment a Barcelona, amb Narcís Oliveras. Als quatre anys ja realitzà el primer recital al Teatre Romea. No fou fins el 1879, gràcies al comte Morphy, que aconseguí una pensió reial per estudiar al Conservatori de Brussel·les on obtingué el Premi Extraordinari. Realitzà concerts arreu d’Europa, emulant a Franz Liszt, i el 1883 s’instal·là a Barcelona on va estudiar composició amb Felip Pedrell. De 1890 a 1909 es va moure entre Barcelona, Londres i París, ciutat on impartia classes a l’Schola Cantorum amb deixebles com Déodat de Séverac i contactes estrets amb V. D’Indy, P. Dukas i G. Fauré. Va crear importants obres líriques (“The magic Opal”, 1893, “Henry Clifford”, 1895, “Pepita Jimémez”, 1896, i “Merlin”) si bé destacà per l’obra per a piano i, en especial, per la col·lecció Iberia (1900) considerada un cim de la literatura pianística. Aquest diploma es decora amb una petita composició pictòrica a l’esquerra. Una lira es disposa sobre un medalló on el sol ix del mar. Una branca florida sembla sostenir el medalló. La pintura és obra de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 1872 – 1958), un artista polifacètic que es dedicà tant a l’orfebreria com a la pintura, la escenografia i la direcció teatral. Es va formar inicialment al taller familiar, amb el seu pare, el pintor i orfebre Josep Masriera i Manovens, i, més tard, a París, Londres i Ginebra. Fou essencial en la renovació de l’orfebreria i l’esmalt, important l’estil i les tècniques de René Lalique i Frank Édouard. Tant la seva producció com a orfebre com la seva pintura el defineixen com un dels principals representants de l’Art Nouveau. En la seva obra abunden els temes propis del modernisme i el simbolisme: fades, àngels, bruixes i al·legories.
Exposiciones Gabinet dels Músics (2010 - 2011)