Título / Nombre propio Sanguina de perfil de Enric Granados
Nombre del objeto dibujo
Autor/es Ismael Smith i Marí
Datación Primer quart segle XX
Dimensiones 39.5 x 30.3 cm
Material / técnica papel
Número registro MDMB 11143
Fondo Granados i Campiña, Enric
Fuente de ingreso Antoni Carreras Granados
Forma de ingreso donación
Fecha de ingreso 18-3-1991
Ubicación No expuesto
Descripción Retrat, amb sanguina, del compositor Enric Granados Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889). De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà “Goyescas” per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera “Goyescas” al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme. El retrat, obra de l’artista Ismael Smith, segons sembla indicar la marca en relleu del paper, a l’angle superior dret, on es llegeix el seu nom, presenta el músic de perfil absolut. Es tracta d’una imatge feta amb traços ràpids i segurs, que mostra Granados sense cap rastre d’idealització, fregant la caricatura. Isaac Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) es formà inicialment a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona. El 1910, gràcies a una beca de l’Ajuntament, es traslladà a París, on prosseguí els seus estudis a l’École Nationale des Arts Décoratifs. Al llarg de la seva trajectòria treballà principalment com a escultor, però també realitzà nombrosos gravats i caricatures publicades, per exemple a ¡Cu-cut!, Picarol o La Ilustració Catalana. El 1918 s’instal·là a Nova York, on transcorregué la resta de la seva vida.
Exposiciones Gabinet dels Músics (2010 - 2011)